al contingut a la navegació Informació de contacte

Lladorre

Lladorre és el cap de municipi. Es troba a peu de carretera direcció l'últim poble de la vall, Tavascan. A uns 1.052 m. d'altitud. És un dels pobles més grans de la vall, tot i que en població permanent està per sota del mig centenar d'habitants.

Està situat a la part de sobre del riu Noguera, on es dibuixa una plaça, i a sobre, rengleres de cases van conformant el poble amb les construccions noves a la part alta. Lleugerament apartada i al capdamunt del poble fent de sentinel·la se situa l'església de Sant Martí, envoltada pel cementiri. A prop d'aquesta es troba l'Ajuntament municipal i sota d'aquest, el consultori mèdic, actualment obert el primer dijous de cada mes de 11h a 12h (amb possibilitat de modificació dels horaris condicionat per l'evolució de la crisi sanitària provocada per la covid-19).

Als seus voltants es poden visitar diversos punts d'interès com per exemple la Llobatera de Lladorre, una de les poques que es conserven a Catalunya avui en dia, aquestes construccions se solien fer en pedra seca i el seu objectiu era caçar els llops propers a les zones de pastures o pobles per evitar que els llops ataquessin a persones i animals.

Es caracteritza per conservar l'arquitectura tradicional pròpia del Pirineu amb el conjunt d'edifiacions identificatives com les cases pairals, quadres i eres, entre d'altres construccions cívils i populars. Podem veure, davant del poble a la banda dreta del riu, les ruïnes de l'antic Castell de Lladorre, possiblement datat de la segona meitat del s. XI. També trobem exemples d'arquitectura industrial com la Mola, un antic molí fariner, arquitectura civil com el Forn de Calç i el pont de Borito, situat a l'antic camí ral o camí de França el qual permetia creuar el riu Noguera de Cardós i, amb alguns elements interessants com la Font de Sofre, coneguda tradicionalment per a tractaments d'erupció a la pell.

Etimològicament, segons el filòleg Joan Coromines, el mot de Lladorre prové com tants altres topònims pirineus d'origen iberobasc. Està compost per un dels dos ètims lit/lut, que en diferents dialectes del basc podria traduir-se com "terra fonda" o "despreniment de terra" i un el sufix -orr, freqüent també en altres pobles de la zona.

Document Actions