al contingut a la navegació Informació de contacte

L'entorn

Des del Forat de Cardós als cims de Campirme, Montroig, Sotllo i Baborte, delimitada per les carenes muntanyoses tant sols trencades per ports i collades que des d'antic han permès el pas cap a les contrades veïnes es troben les valls de Cardós. La vall de Tavascan, de Lladorre, de Boldís o de St. Miquel, d'Esterri de Cardós i el Vallat d'Estaon conflueixen en una vall central, la del Noguera de Cardós com a eix vertebral orientat de nord a sud.

És un territori profundament marcat pels elements distintius de l'alta muntanya pirinenca. Partint d'un fons de vall, mosaic de prats i boscos de ribera, serpentejat per rius enèrgics i a la vegada custodiat per petits pobles que són en si mateixos expressió de les cultura pallaresa i pirinenca del lloc, les valls s'eleven pels seus laterals i capçaleres resseguint barrancs i rierols per boscos, pastures, estanys fins arribar a les crestes, en que trobem alguns pics que raspen els 3.000m.

Del trident que forma el Pallars Sobirà amb tres grans ramals en la part més septentrional que s'unifiquen a la zona de Llavorsí, les Valls de Cardós en són la branca del centre, delimitant al nord amb les comunes de Couflens, Ustou, Aulus-les-Bains i Auzat de la regió occitana de l'Arièja (Estat francès), i pels altres cantons amb les veïnes valls pallareses de Vallfarrera a l'est, les Valls d'Àneu a l'oest i el terme de Tírvia al sud. 

Uns sostres coronats per estanys i cims

Les capçaleres en el seu conjunt conformen una important concentració lacustre. Estanys d'origen glacial, de diverses magnituds, tonalitats i formes, al peu dels cims més alts de la zona.

  • A la Vall de Lladorre, els estanys dels Romedos, E. Naorte, E. Senó i més, entre  els quals destaca l'Estany de Certascan, el més gran de Catalunya, acompanyat pel pic del mateix nom de 2.853m. A l'est, colindant amb Vallfarrera, des de la vall de Broate es troben el pic de Sotllo (3.072m) i des de la vall de Sellente el pic de Baborte (2.934m). 
  • A la Vall de Tavascan, els estanys de més anomenada són l'E. Blanc, els Estanys Blaus, l'E. de Flamisella, l'E. del Port i el de Mariola, els Estanys de la Gallina, l'E. de Mascarida i el singular E. del Diable. Els pics més emblemàtics de la zona són el Mont-roig (2.864m), el Ventolau (2.851m) i colindant amb les valls d'Àneu i d'Estaon el Campirme (2.632m). 
  • A la capçalera de la Vall d'Estaon els estanys de Soliguera i E. del Campirme, al peu del cim d'aquest nom. 

Muntanyes viscudes

Cabanes, bordes, murs de pedra seca, restes de pletes, d'orris i llobateres, són mostra de que la relació de les comunitats humanes que habiten la vall amb el seu entorn ve d'antic. Recursos que ofereixen les muntanyes, molts d'ells de gestió comunal com pastures, boscos, i aigües han estat utilitzats i modelats pel seu aprofitament quotidià, per unes societats agrícoles i silvopastorals conformant un paisatge mosaic que combina cultura i natura.

Les activitats socioeconòmiques i la manera de fer-les s'han anat transformant, així les velles pràctiques donen pas a unes de noves. No obstant, són força les muntanyes que encara acullen ramats de vaques, ovelles o eqües que hi pasturen. Indrets que abans i ara s'han fet seus els pobles i la gent que hi viu com demostren les restes d'antigues pletes i bordes, l'ús ramader que se'n continua fent, camins que avui s'hi fa senderisme, i multitud d'històries i llegendes vinculades a aquests llocs. 

  • Les muntanyes de Boldís i Mont-roig són les escollides per a acollir les dues agrupacions de ramats d'ovelles guardats per pastors durant els mesos d'estiu.
  • Alguns indrets estan estretament vinculats als relats llegendaris com el Pla de Nequa del qual s'explica que s'hi feien aplecs de bruixes o el Puitavaca i la Roca del Ferral, refugis d'encantades.
  • Força conjunts de bordes són testimonis d'una època de major aprofitament agrícola i pastoral de la muntanya com les de Llosaus, Noarre, Graus, Quanca, Nibrós, Perafita, Cardedo, Ison, Tormedo, Folguero, etc... 
  • Restes d'antigues pletes, orris i cortals són presents en muntanyes, planells i valls amb activitat ramadera com les de Boavi i Ison, Sellente, els Plaus de Boldís, Borente, Tudela, Nequa, Pleta del Prat, Vall d'Estaon, Causes, Pleta Palomera, Guerosos, el Fangassal, els Cortals de Lladrós i Lleret, etc.. 
  • Boscos rics en biodiversitat, refugi de fauna com el gall fer i font de recursos forestals com el bosc de Cassibrós, de lo Cuco, d'Estavello, de Borente, la Mata d'Esterri, la Mata d'Arrós, Selves de Lladorre, Selva d'Anàs, Selves de Noarre, etc..

Seguint el curs dels rius

Rierols i rius descendeixen serpentejant enèrgics cap al fons de vall. Articulant un conjunt de valls laterals, algunes més verticals d'altres més pronunciades, que s'ajunten en una ben solcada vall central. A banda i banda dels rius s'escampen els 18 pobles amb els seus respectius prats de dall, culties i partides de trossos, un entramat de camins, ponts, pistes i carreteres que els comuniquen entre si.

Els assentaments de les comunitats humanes al territori han generat i continuen generant una serie d'elements que podem trobar als mateixos pobles i als seus voltants, cases pairals, corts i eres, cóms, safareigs, ponts medievals, capaiguals i secles, esglèsies romàniques i barroques, ermites i oratoris... 

Tant pels pobles amb caràcter pirinenc amb les seues esglèsies altives, carrerons entre pallers i cases, com pel costat dels rius en un entorn fresc de boscos de ribera i prats de dall, hi ha diversos racons amb encant i elements interessants.

  • La ruta dels ponts romànics ressegueix bona part del Noguera de Cardós, passant per aquests arcs medievals sobre els rius i descobrint aquests paratges. 
  • En representació de l'art i arquitectura romànica religiosa trobem les esglèsies de Santa Maria de Ginestarre, Sant Pau d'Esterri de C., Santa Maria de Ribera i l'ermita de Santa Eulàlia de Serra. 
  • En l'art religiós destaca la presència del barroc popular en moltes de les esglèsies de la vall. D'entre les quals les més significatives són St. Julià d'Arrós de Cardós, St. Fruitós de Boldís Sobirà, St. Cristòfol de Boldís Jussà, St. Bartomeu de Tavascan i Sta. Coloma de Surri. 
  • Des de les serradores, moles, capaiguals fins al més present complex hidroelèctric, hi ha una serie d'equipaments i infraestructures destinades a l'aprofitament hidràulic que mos podem trobar seguint el curs dels rius. 
  • Miradors elevats des dels que contemplar les vistes com el del Bosc de Boldís, el Mirador de la Roca, i el de Bonestarre. 
  • Els camins entre els pobles de les valls de Cardós que permeten descobrir cada racó i particularitat de tots ells. 

Document Actions